L’any 1979, durant el primer pregó de la democràcia després de la dictadura franquista, els tres pregoners —Jaume Romeu, Josep Lluís Revenga i Miquel Rius— van recuperar la memòria del Camell i van proposar-ne la reconstrucció, encenent la guspira d’una tradició que havia quedat en l’oblit.
Dos anys després, un petit grup es va reunir a La Peni per convertir aquella proposta en realitat. El grup fundador estava format per la Núria Arús, l’Anna Parés, en Pere Rodón i l’Eduard Segura.
A poc a poc, el grup inicial es va anar ampliant i es van crear diverses comissions per abordar tots els aspectes necessaris: la recerca històrica als arxius municipals i privats, la construcció de la bèstia, la gestió econòmica, les relacions amb l’Ajuntament, el disseny dels vestuaris i la gestió de materials i compres.
La recuperació del Camell havia començat! I tot i que es va adaptar als materials i exigències del moment, es va mantenir l’esperit original de la bèstia.
El dia 26 de setembre de 1981, a les 7 de la tarda, el Camell va sortir al carrer per primera vegada des del seu oblit. Ho va fer pel carreró del Camell (Enric Granados), irrompent en una plaça de la Vila plena de gom a gom, entre espurnes i aplaudiments, iniciant així una nova etapa en la història d’aquesta emblemàtica bèstia de foc.
