El Ball del Camell consta de tres parts ben diferenciades: el Ball de Màscares, el Ball del Poble i el Ball de la Bèstia. Aquest conjunt de danses representa una interpretació moderna d’una antiga tradició molinenca, documentada al Carnaval del segle XIX, tot i que, per les seves característiques, podria tenir orígens encara més antics.
El Ball del Màscares
Les classes benestants de la Vila inauguren el Ball, però només uns pocs hi són convidats. El poble es veu obligat a observar-ho des de la distància. Amb gestos altívols i aires de grandesa, l’aristocràcia balla una dansa lenta i pretensiosa, mentre al voltant es comença a sentir la remor d’una revolta imminent.
Des dels seus inicis, l’Esbart Dansaire de Molins de Rei s’ha encarregat d’aquest ball. La coreografia, tot i haver sofert alguns canvis al llarg dels anys, es va dissenyar amb l’ajuda del Sac de Danses i l’Esbart de Rubí. El vestuari, inspirat en el segle XIX, també ha estat renovat en diverses ocasions, amb l’última actualització realitzada aquest mateix any.
El Ball del Poble
Cansats d’observar passivament, els Esparriots decideixen actuar. Irrompen a la plaça, trenquen el ball elitista i prenen el protagonisme. La música s’accelera, la festa esclata i el cel s’il·lumina amb espurnes.
El poble ha recuperat l’espai… i no està sol: el Camell s’uneix a la celebració!
Aquesta part del Ball del Camell també compta amb coreografia i música pròpies. En els darrers anys, ha estat dirigida pels Amics del Camell i actualment disposa d’un grup propi format exclusivament per dones.
El Ball de la Bèstia
Amb la plaça conquerida pel poble, la bèstia pren el protagonisme. Al ritme pausat i contundent de la tuba, el Camell es mou, parodiant i ridiculitzant els aires de superioritat de l’aristocràcia molinenca. Finalment, la música canvia i tornen a sonar les corrandes populars, donant pas a l’Empaitaculs del Camell pels carrers de la Vila.
La bèstia i els seus seguidors recorren els carrers fins a arribar a la plaça de l’Església, on els espera el Rei Carnestoltes, preparat per ser cremat a la foguera després de completar el Samaniat.