El Ball del Camell consta de tres parts ben diferenciades entre si: el Ball de Màscares, el Ball del Poble i el Ball de la Bèstia. El conjunt dels tres balls s’anomena Ball del Camell i és una interpretació moderna d’una tradició molinenca documentada al Carnaval del segle XIX, tot i que per les seves característiques podria ser molt anterior.
El Ball del Màscares
Les classes benestants de la Vila obren el Ball, però no tothom hi és convidat. El poble s’ho ha de mirar des de la distància.
Amb els seus aires de grandesa, l’aristocràcia balla el seu ball lent i altiu mentre, al voltant, hi ha remor de revolta.
El Ball de Màscares de l’Aristocràcia ha anat a càrrec de l’Esbart Dansaire de Molins de Rei des del seu origen. La coreografia, que ha patit alguns canvis al llarg d’aquests anys, anà a càrrec originalment del mateix Secretariat de Dansa amb l’assessorament del Sac de Danses i l’Esbart de Rubí. El vestuari, inspirat en el segle XIX, també ha patit diverses modificacions, la darrera aquest mateix any.
El Ball del Poble
Cansats d’aguantar aquest Ball tan elitista, els Esparriots passen a l’acció i trenquen el Ball. La música s’accelera i el poble pren la plaça mentre les espurnes n’il·luminen el sostre.
A més a més, el poble no està sol, l’acompanya el Camell!
Aquesta segona part del Ball del Camell també compta amb coreografia i música pròpies. Els darrers anys va a càrrec dels Amics del Camell i actualment disposa d’un grup propi compost exclusivament per dones.
El Ball de la Bèstia
Conquerida la plaça, la bèstia balla al so de la música feixuga de la tuba. La bèstia paròdia i fa burla dels aires de grandesa de l’aristocràcia molinenca. Finalment, retorna la música de les corrandes del poble i s’inicia l’Empaitaculs del Camell pels carrers de la Vila, que durà la bèstia i tots els seus seguidors fins a la plaça de l’Església on l’espera el Rei Carnestoltes preparat per cremar a la foguera després de fer el Samaniat.
