El Carnaval de 1992, el Camell va sortir a plaça, com sempre, acompanyat de “La presó del rei de França” de La Companyia Elèctrica Dharma. Però aquell any, tot va anar diferent.
Durant el transcurs del Ball del Camell, enmig de la plaça i envoltat d’una gran expectació, un petard es va girar inesperadament i va encendre el cap del Camell. Els camellaires van córrer per apagar les flames, però el foc es va estendre ràpidament i, abans que poguessin fer res, el cap i el coll de la bèstia van quedar completament consumits. El Camell s’havia cremat.
Tot i viure un dels moments més foscos de la història del Camell, els camellaires van decidir no aturar-se i van acabar l’Empaitaculs, demostrant l’esperit indestructible de la bèstia i dels qui la porten.
Però la història no s’acabava aquí. Tres mesos després, al mes de juny, el Camell va renéixer. Les tasques de reconstrucció es van fer amb rapidesa i determinació, i el Camell va tornar a treure el cap a la plaça de la Vila, més viu que mai.
Aquell dia no només se celebrava la recuperació del Camell. També es va retre homenatge a dos camellaires estimats, en Pep i en Pere, que havien marxat recentment. El retorn del Camell es va convertir en un acte de memòria i comunitat, recordant que, malgrat les flames, l’esperit del Camell mai no s’apaga.
