El Carnaval de 1992, el Camell va sortir a plaça acompanyat de “La presó del rei de França” de La Companyia Elèctrica Dharma, com sempre. Aquesta vegada, però, tot va anar diferent.
Durant el transcurs del Ball del Camell, enmig de la plaça i envoltat de molta expectació, el cap del Camell es va encendre a causa d’un petard que es va girar. Els camellaires que envoltaven la bèstia van córrer a intentar apagar el foc, però abans no poguessin fer res, les flames van consumir tot el cap i el coll de la bèstia. El Camell s’havia cremat.
Malgrat haver viscut el moment més negre de la nostra història, els camellaires van voler acabar l’Empaitaculs.
Després del que va passar, les obres de reconstrucció no es van fer esperar i al mes de juny, tres mesos després, el Camell va tornar a treure el cap a la plaça de la Vila.
Aquell dia, però, no només se celebrava la recuperació del Camell, sinó que també es feia homenatge a en Pep i en Pere, dos camellaires desapareguts recentment.
