El Camell i el Ball del Camell és una tradició carnavalesca de Molins de Rei documentada al segle XIX, tot i que per les seves característiques, podria ser molt anterior.
Tot i que resulta molt difícil establir els orígens de la bèstia, s’han pogut trobar alguns documents que esmenten el Camell. El primer testimoni documentat apareix en un article de l’edició del 28 de febrer del 1897 al diari El Eco del Llobregat, una publicació setmanal de temàtica local i comarcal.
En aquest article, signat per R.G. i R, probablement Ricard Ginebreda, i titulat “Lo carnaval del meu poble y la plassa del camell” s’explica que cada any es feia la construcció del camell cercant per les vores del riu un cap de matxo sencer que col·locarien en un carro. La bèstia es caracteritzava per dues taronges a la concavitat dels ulls i el moviment de les mandíbules que, per mitjà d’un mecanisme, s’obrien i tancaven a voluntat dels dos homes que anaven dins.
La bèstia solia irrompre el Ball de Carnaval causant corredisses i xisclets. Aquesta tradició, fortament esperada, gaudí d’una gran popularitat, fins al punt, que la plaça de la Vila també se l’anomenava plaça del Camell.
Igual que desconeixem quan va començar aquesta tradició, també desconeixem amb exactitud quan es va perdre. Si bé suposem que va ser a finals del segle XIX. Per altra banda, no hem d’oblidar que la festa del Carnaval ha estat una festa prohibida o restringida durant molts anys.
El Camell es recupera i reinterpreta en format de bèstia de foc l’any 1981 amb el retorn de la democràcia, la recuperació dels carrers com a espai de trobada i l’esclat de l’associacionisme cultural. Curiosament, el seu retorn no succeeix per Carnaval, sinó per la Festa Major de Sant Miquel, institucionalitzant-se a partir d’aleshores, les sortides del Correcuita i Sarau d’Espurnes del dissabte de Festa Major i les Matines del dia de Sant Miquel.
Aquesta tradició ha donat lloc al Ball del Camell que es representa a la plaça de la Vila de Molins de Rei des del 1982.
